Sota la protecció de Madame de Pompadour inicià la carrera diplomàtica el 1753; fou ambaixador al Vaticà i a Viena (1757). El 1758, durant la guerra dels Set Anys, fou nomenat secretari d’afers estrangers, i dirigí, de fet, la política francesa fins el 1770 des de diversos càrrecs (secretari de guerra i de marina). Afavorí l’aliança amb Àustria, conclogué el Pacte de Família del 1761 amb els Borbó d’Espanya, refeu l’exèrcit i l’armada després de la pau de París, incrementà el comerç amb les Índies Occidentals, assegurà la possessió de Còrsega (1768), incorporà la Lorena (1766) i feu expulsar els jesuïtes de França (1764). Obtingué la represa de l'Encyclopédie després de la supressió del 1759.