Capdavanter del cinema a Barcelona, del 1902 al 1907, on realitzà un gran nombre de films (L’hereu de Can Pruna, 1905; Se da de comer en el Hotel Eléctrico, 1907; El hombre invisible); després alternà la seva feina amb París com a truquista de la casa Pathé (Voyage à Jupiter, 1907) en la línia de Méliès i de Zecca. En 1904-05 havia col·laborat com a operador en les “projeccions parlades” creades per Lluís Graner i dirigides per Adrià Gual. El 1910 fundà la seva pròpia productora. Passà després a Itàlia, on treballà del 1912 al 1919 i en 1924-25 com a tècnic i operador (Cabiria, 1914; Maciste all’Inferno, 1924), i acabà la seva carrera a França, on col·laborà en el Napoléon de Gance. Són definitives les seves aportacions tècniques a l’acoloriment manual dels films, als trucatges —pas de maneta, transparència, etc— i a l’ús tecnicodramàtic del tràveling, del qual hom el considera l’inventor.