i Noam Chomsky | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Noam Chomsky

Noam Chomsky
© Fototeca.cat
lingüística ling
Lingüista i activista polític nord-americà.
Filadèlfia, 7 de desembre de 1928

Estudià a la Universitat de Pennsilvània, especialment sota la direcció de Z.S.Harris. Professor al Massachusetts Institute of Technology des del 1955. Ajudat per tècniques matemàtiques recents (sobretot la teoria de les funcions recursives), compongué el 1955 un tractat extens sobre The Logical Bases of Linguistic Theory , on mostra que una llengua no pot ésser descrita solament en termes dels seus elements patents (els fenotip de Whorf), sinó que cal recórrer a la postulació d’elements abstractes o latents ( criptotip ), d’on es deriva la forma externa de les frases mitjançant determinades regles expresses de transformació, idea ja subjacent en la morfofonologia de L.Bloomfield o en la sintaxi d’O.Jespersen i de Ch.Bally. El 1957 publicà Syntactic Structures , obra de gran repercussió i que donà lloc a polèmiques, després de la qual seguiren Aspects of the Theory of Syntax (1965), The Sound Pattern of English (1968, amb M.Halle), Studies on Semantics in Generative Grammar (1972), Reflections on Language (1975), The Logical Structure of Linguistic Theory (1975), Essays on Form and Interpretation (1977) i Rules and Representations (1980). Més generals són Cartesian Linguistics (1966), on relaciona les seves idees amb la gramàtica de Port-Royal, i Language and Mind (1968), on exposa la idea que la lingüística és una branca de la psicologia cognoscitiva. Ha reformulat successivament els seus punts de vista lingüístics, entre d’altres, en Lectures on Government and Binding (1981), Knowledge of Language (1986) i The Minimalist Program (1995). D’altra banda, d’ençà d’un article ressonant del 1965, Chomsky s’ha convertit en capdavanter de la crítica a l’hegemonia nord-americana. A partir d’una anàlisi del control dels mitjans de comunicació per part de les grans corporacions, ha denunciat la manipulació de la informació i la propaganda que, segons ell, determina l’opinió pública nord-americana ( Manufacturing Consent , 1988; Necessary Illusions , 1989). Molt centrada inicialment en la intervenció al Vietnam ( At War with Asia , 1970) i en el discurs oficial sobre la guerra freda ( Towards a New Cold War , 1982; World Orders, Old and New , 1994), ha estès la seva crítica a la política exterior nord-americana a l’Orient Mitjà, l’Amèrica Central i els Balcans, entre d’altres ( Turning the Tide , 1986; Deterring Democracy , 1992; The Fateful Triangle: The United States, Israel & The Palestinians , 1999; The New Military Humanism , 1999; Rogue States , 2000, etc), així com al que denuncia com a tergiversació interessada de les idees de democràcia, llibertat i drets humans ( Human Rights and American Foreign Policy , 1978; Profit over people , 1998). Ha exposat les seves concepcions més filosòfiques en l’obra Powers and Prospects (1996).

Col·laboració: 
GFe / R
Llegir més...