Filla de Tomàs de Bolonya, astròleg de Carles V de França, es casà molt jove amb Étienne Castel. Restà vídua a vint-i-cinc anys, sense recursos econòmics, i escriví per tal de guanyar-se la vida, cosa que en fa el primer cas conegut de dona de professió intel·lectual. Els seus escrits tingueren un gran èxit, no solament els que presenten el seu cas personal (com la famosa balada Seulete sui, plany sobre el seu viduatge), sinó també els seus poemes i tractats feministes, com aquells en què atacà el misoginisme de la segona part del Roman de la Rose o el seu poema en elogi de Joana d’Arc. L’obra lírica cau dintre l’estil d’Eustache Deschamps, i, en vers, és remarcable el Livre de la mutation de Fortune, una mena d’història universal interpretada moralment. Entre les seves obres en prosa es destaquen el Livre de la Cité des Dames, de caràcter al·legòric, el Livre des faits d’armes et de chevalerie, tractat d’estratègia i de formació del cavaller, la impressionant Lamentation sur les maux de la guerre civile, escrita el 1410, i el Livre de la Paix, consells de govern adreçats a Louis de Guyenne.