Lluità a Holanda al servei de Carles II d’Anglaterra (1671-73). Durant la revolució anglesa del 1688 féu costat a Guillem d’Orange, fet que li valgué el títol de comte de Marlborough. Arran de la crisi de la successió espanyola el rei el nomenà plenipotenciari seu a Holanda. Allí coordinà l’esforç comú d’anglesos, holandesos i austríacs contra Lluís XIV, les forces del qual rebutjà de Flandes; aquestes operacions li valgueren el títol de duc (1702). El 1704 participà en la conferència reunida a Anglaterra, en la qual fou decidida l’expedició i el desembarcament dels aliats a Catalunya. Nomenat capità general de les forces angleses, assolí les victòries de Blenheim (1704), Ramillies (1706), Oudenaarde (1708) i Malplaquet (1709).
La fama dels seus fets de guerra donà lloc a la cançó popular, estesa per França, Castella i els Països Catalans, dita cançó de Mambrú. A la fi del 1711 fou exonerat de tots els seus càrrecs pel govern tory, partidari de la pau. El 1714 els recuperà, amb l’adveniment de la dinastia Hannover.