i Věra Chytilová | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Věra Chytilová

Věra Chytilová
© Festival Finále Plzeň
cinematografia cin
Realitzadora cinematogràfica txeca.
Ostrava, Moràvia, 1929 — Praga, 12 de març de 2014

Després d’estudis inacabats de filosofia i arquitectura, treballà en ocupacions diverses i, finalment, seguí cursos de cinematografia a l’Escola d’Arts Escèniques de Praga. Autora de diversos curtmetratges, esdevingué un dels màxims valors del nou cinema txec dels anys seixanta, juntament amb Miloš Forman i Jiri Menzel. El seu primer llargmetratge fou O necem jiném (‘Dues vides’, 1963), al qual seguí Sedmikrásky (‘Les margarides’, 1966), un cant a la llibertat que és considerat la seva obra principal, prohibit durant més d’un any a l’antiga Txecoslovàquia. Després d’Ovoce stromu rajských jíme (’Els fruits del paradís’, 1970) tingué moltes dificultats amb les autoritats comunistes, i no estrenà pràcticament cap producció pròpia fins el 1977, amb Hra o jablko (‘El joc de la poma’). Prosseguí la seva producció amb Chytilová versus Forman (1981), Vlci Bouda (‘La casa del llop’, 1986) i Kopytem Sem, Kopytem Sam (‘Una petja aquí, una petja allà’, 1988), sobre la sida. Després de la caiguda del comunisme, rodà films crítics amb la introducció del capitalisme al seu país: Dedictví aneb Kurvahosigutntag (‘El meu dolç poblet’, 1993); Pasti, pasti, pasticky (‘Trampes, trampes i més trampes’, 1998), premiat al Festival de Venècia); Vyhnání z ráje (‘Expulsió del paradís’, 2001); el documental Vzlety a pády (‘Amunt i avall’, 2000); Hezké chvilky bez záruky (‘Plaers sense garantia’, 2006), etc. L’any 2000 rebé un premi a la trajectòria del Festival de Karlovy Vary.

Data de revisió: 
2014-03-24
Llegir més...