Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice (1740) i Artaserse (1747). El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri. A París (1753) donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte (del 1747), que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya. Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili (1760-62); hi estrenà oratoris i òperes com Antigona (1762). Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí.