i Felip Cid i Rafael | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Felip Cid i Rafael

Felip Cid i Rafael
RAMC
literatura lit i medicina med
Escriptor i metge.
Barcelona, Barcelonès, 1 d'agost de 1930 — l'Estany, Moianès, 22 de maig de 2015

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d'història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació. Fundà el Museu d’Història de la Medicina (1979), que dirigí fins el 1995. Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences. Membre, entre altres institucions, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya: Seis testimonios de la medicina ibérica (1967), un primer volum de la Història de la medicina a Catalunya (1968), Introducción al conocimiento de la Medicina (1972), Breve historia de las ciencias médicas (1978), Pedro Pons, l'home i l'obra (1981), Ferrer Solervicens, anàlisi d'una obra científica (1985), Compendio de historia de la radiología (1986), Radiología e imagen diagnóstica (1987), Diccionari històric d'instruments i tècniques mèdiques I (1990), Josep Trueta, esbós d'una obra mèdica i biològica (1991), L'Hospital de l'Esperit Sant, un exemple d'evolució assistencial a Catalunya (1993), La contribució científica catalana a la medicina i cirurgia de guerra (1936-1939) (1996), La obra de César Comas en el contexto de la radiología ibèrica (1896-1950) (1998) i Pablo Umbert. Su aportación a la dermatologia vernácula (1902-1922) (2000). Coordinà i dirigí també una Història de la ciència en quatre volums (1977-82).

En poesia, rebé la influència del conceptisme de López-Picó, del qual publicà una antologia (1969). L'obra poètica pròpia comprèn els reculls Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965), Record d’uns aparadors (1967), El Testament (2003), Vint poemes i un càntic desolat (2004), Soledats i crepuscles (2005), Salvatge amor (2006) i Obra poètica (1963-2006) (2007). Fou també director de la col·lecció de poesia Beatriu de Dia i de la col·lecció bilingüe (castellà-català) La Senda. Publicà també unes Memòries inútils (1999).

Data de revisió: 
2015-05-25
Llegir més...