Fou membre de la Real Academia Española. Redactor de “La Gaceta de Madrid” i “Mercurio”, publicà diversos articles que motivaren la seva deportació a França el 1808. Es formà dins el neoclassicisme, sota el mestratge de Menéndez Valdés, però s’impregnà cada vegada més d’un to apassionat i sentimental, que el situa entre els precursors del Romanticisme. El recull de la seva obra poètica fou publicat en dos volums, Obras poéticas (1816), per ordre de Ferran VII. Escriví també algunes tragèdies, entre les quals Zorayda, La Condesa de Castilla i Idomeneo (1815).