El 1907 com a ministre de governació al govern Maura (i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia) es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern. La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica (juliol del 1909) fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament. El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto. Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa; però, contràriament, dissolgué les juntes dels sergents (1918) i reprimí amb severitat les aspiracions sindicals dels funcionaris. Encara fou ministre de finances (1919), de foment (1921) i de guerra (1921-22). En el darrer govern de la monarquia tingué la cartera de foment, i en triomfar la República (1931) en les eleccions del 12 d’abril, fou partidari d’encapçalar un gabinet de resistència monàrquica que el mateix Alfons XIII rebutjà. Anà aleshores a França. Durant la guerra civil de 1936-39 es refugià a la legació de Noruega, on morí.
Juan de la Cierva y Peñafiel
© Fototeca.cat
Polític conservador.