i Guillem Cifré i Barrabín | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Guillem Cifré i Barrabín

dibuix dib
Dibuixant, especialment de còmics.
Barcelona, Barcelonès, 1952 — Barcelona, Barcelonès, 17 de maig de 2014

Fill de Guillem Cifré i Figuerola, per qui fou influït, així com per la resta de dibuixants de tebeos de l’editorial Bruguera. El 1974 començà les seves col·laboracions en revistes humorístiques com El Papus o Matarratos, i posteriorment en publicacions underground El Víbora, Cairo, etc. i també a la premsa diària (Avui, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Mundo) i en publicacions de l’estranger, com ara la la revista danesa Staccato. El seu dibuix cantellut reforçà un humor surreal i truculent. Feu també cartells, portades de discs, etc. Publicà diversos àlbums, alguns dels quals recopilacions d’il·lustracions aparegudes en diaris i revistes: Zig Zag (1980), Modernas y profundas (1990), Historias de ‘El tío del final' (2003, premi Junceda 2004), Artfòbia (2005, premi Junceda 2006) i Artfòbia II (2008). És també autor de peces d’animació per a televisió (Planeta imaginario, 1983-86 Basura, i una animació per al programa L’hora del lector, de TV3). El 2009 li fou concedit el Premi Nacional de Cultura.

Data de revisió: 
2014-05-20
Llegir més...