i Manuel Ciges Aparicio | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Ciges Aparicio

literatura lit, història hist, ciències polítiques polít i periodisme period
Novel·lista, periodista i polític.
Énguera, Canal de Navarrés, 1873 — Àvila, 1936

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics. En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa. Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio (1903), Del hospital (1906), Del cuartel y de la guerra (1906) i Del periódico y de la política (1907). Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña. Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novel·la El juez que perdió su conciencia (1925). Unes altres obres narratives, dins la tònica de crítica als mals d’Espanya, que l’aproxima a la generació del 98, són El vicario (1905), La romería (1911), Villavieja (1914), Circe y el poeta (1926), Los caimanes (1931). Escriví també obres històriques i reportatges, i la biografia Joaquín Costa. El gran fracasado (1930). Essent governador civil d’Àvila, morí afusellat en iniciar-se la guerra civil.

Llegir més...