Es traslladà a Roma (1272), on conegué l’obra de Pietro Cavallini, però la seva veritable formació tingué lloc a Florència, mentre participava en la realització dels mosaics de la cúpula del Baptisteri d’aquesta ciutat amb les dues escenes de la Història de Josep i la Imposició del nom del Baptista. D’aquesta primera etapa seva és la creu pintada de l’església de San Domenico a Arezzo. L’obra que enllaça amb el seu període de maduresa és la Maestà, pintada per a l’església florentina de Santa Trinità (~1285, Uffizi), que conserva els elements compositius simètrics i la iconografia dels models bizantins i cerca alhora una tercera dimensió, que obté amb la perspectiva que dóna al tron; també intenta de trencar amb el hieratisme donant un caràcter més humà a les figures, que es manifesta en l’expressivitat dels rostres. A la seva activitat a Assís pertanyen els frescs de la basílica superior (destaca la Crucifixió, ~1283) i de la inferior (~1280) de Sant Francesc. Del seu últim període són el Crucifix de l’església de Santa Croce a Florència i, a Pisa (1301-02), la participació en el mosaic absidial de la catedral i una desconeguda taula per a l’església de Santa Chiara. El seu art és situat en una època de transició, que separa el camí que seguirà, poc després, Giotto.
Cimabue La Mare de Déu i el Nen amb Sant Francesc, mural de la basílica inferior de Sant Francesc, a Assís (1280)
© Fototeca.cat
Nom amb el qual és conegut Cenni di Pepo, un dels pintors més notables de l’escola florentina del final del segle XIII.