És drenat, a més, pels barrancs de la Parra i de la Vila, afluents d’aquest darrer per la dreta. Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal (260 ha) i de pasturatges del Bovalar (1 258 m alt.), en part de propietat comunal, aprofitada pel bestiar de llana (unes 750 ovelles). L’agricultura és quasi totalment de secà (1 125 ha), amb predomini dels cereals; l’ametller hi va en expansió. La tradicional indústria tèxtil llanera va en decadència. La vila (526 h agl [2006], cinctorrans ; 907 m alt.) és en una petita plana. L’església parroquial (Sant Pere) és obra del s. XVIII. Fins a la fi del s. XVII pertangué al terme general de Morella. A diferència de Morella, es declarà partidària de l’arxiduc Carles el 1705, al començament de la guerra de Successió. Dins el terme hi ha un calvari i el santuari de Gràcia.
