Inicialment escriptor en romanès: Pe culmile desperǎrii (‘Als cims de la desesperança’, 1933), el 1937 anà, becat per l’institut francès de Bucarest, a París, on residí fins a la mort, i on publicà en francès. El seu pensament, asistemàtic i exposat en reculls d’aforismes, assaigs especulatius, ‘confessions’ més o menys literàries, etc, dóna lliure curs a l’expressió d’estats d’ànim com l’angoixa, el desengany o la desesperació davant l’absurd i el dolor d’haver de viure i la inutilitat de la mort com a salvació. Précis de décomposition (1949), La tentation d’exister (1956), Histoire et utopie (1960), La chute dans le temps (1964), De l’inconvénient d’être né (1973), Essai sur la pensée réactionnaire (1977), Exercices d’admiration (1986) i Le crepuscule des pensées (1991) són algunes de les seves obres.