Jesuïta (1880), feu les primeres experiències científiques a l’observatori meteorològic de Manila (1888-94), on aixecà el pla magnètic de les Filipines; perfeccionà els estudis a París (1899-1903). Fundà (1904) i dirigí fins el 1920 l’Observatori de l’Ebre, on el 1914 creà la revista científica Ibérica, que assolí un gran ressò a la península Ibèrica i als països sud-americans, i que dirigí fins el 1919. En 1921-23 residí a Bombai com a procurador general de la missió dels jesuïtes. Fou promotor (1925) del Palau de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. El 1927 passà a Madrid. Les seves contribucions científiques més notables foren en el camp del magnetisme terrestre i solar. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1904) i de moltes altres entitats científiques europees.