Estudià a Alcalá, Salamanca i Roma, i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza (1480-84). L’any 1484 ingressà al convent de franciscans de Toledo, on romangué vuit anys. Amb motiu de la conquesta de Granada (1492) i el nomenament de fra Hernando de Talavera com a arquebisbe de l’esmentada diòcesi, restà vacant el càrrec de confessor de la reina Isabel. Per recomanació del cardenal Mendoza, Isabel designà Cisneros com a confessor. Provincial dels franciscans i arquebisbe de Toledo a partir del 1495, impulsà la tasca reformista per restablir la puresa de l’orde de Sant Francesc i per frenar les immunitats i els privilegis del clergat secular. L’any 1499 es traslladà a Granada, on emprengué una política de conversió ràpida dels mudèjars. De primer assolí bons resultats, però aviat les coses es complicaren i el zel excessiu contribuí a desencadenar una guerra de guerrilles a Las Alpujarras. Tres anys després (1502), Cisneros obtingué dels reis l’ordre obligant els mudèjars del regne de Castella a convertir-se o emigrar. Conseller íntim de la reina Isabel, en morir aquesta (1504) es convertí en la personalitat clau, moderadora, en les desavinences entre el Rei Catòlic i Felip el Bell. En morir Felip prematurament (1506), constituí una regència. Cisneros aglutinà aleshores les minories dirigents castellanes i, alhora, apressà el retorn d’Itàlia del rei Ferran. En arribar a Castella, Ferran li portà el capel de cardenal, atorgat pel papa. Durant la regència castellana del rei Ferran, Cisneros impulsà una vigorosa política de conquestes al nord d’Àfrica —Mazalquivir i Orà (1507-09)—. D’altra banda acomplí una gran activitat cultural, amb la fundació de la Universitat d’Alcalá i la preparació de la famosa Políglota Complutense. Atret pel lul·lisme, transformà decisivament l’ensenyament lul·lià a la península Ibèrica (que assolí categoria universitària); féu d’enllaç entre el grup lul·lià de París (Bouvelles) i Nicolau de Pax, el qual figurà entre els primers mestres de la universitat complutense, que es convertí així en un focus lul·lià a Castella. Sempre fidel a la causa del Rei Catòlic i, sembla, a la concepció de Ferran sobre l’estructura constitucional de la monarquia hispànica, Cisneros es féu càrrec de la regència dels regnes de Castella des de la mort de Ferran (23 de gener de 1516) fins a la seva pròpia (8 de novembre de 1517). Confirmat el càrrec de regent pel futur Carles I, Cisneros es veié obligat a afrontar rebel·lions nobiliàries, combinades amb alguns intents per part dels consellers flamencs del mateix Carles. Mentre s’anaven forjant els orígens de la immediata crisi castellana de les Comunidades, Cisneros creà una milícia urbana —"Gente de la Ordenanza"—, desféu a Navarra un intent del rei destronat, Joan d’Albret, i es veié obligat a enviar forces a la Mediterrània contra el corsari Barba-rossa. De camí cap a Valladolid, on anava a entrevistar-se amb Carles I, morí a Roa el 8 de novembre.
Francisco Jiménez de Cisneros Relleu de la Universitat d’Alcalá
© Fototeca.cat
Eclesiàstic i polític castellà.