saqueig de Ciutadella

Incursió d’un estol (140 veles) de corsaris turcs contra Ciutadella (després de saquejar diverses viles napolitanes i d’ésser rebutjat davant la Maó pels canons de Sant Felip Neri), que desembarcà davant la vila el primer de juliol de 1558, a la qual posaren setge tot seguit.

La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el Capità Miguel Negrete (amb 700 homes), que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca. El dia 9 els turcs entraren a l’assalt, saquejaren la vila i n'incendiaren els arxius i les esglésies; la destrucció fou gairebé general, i més de 2 500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble. El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l’anomenada acta de Constantinoble, amb la relació dels fets i els noms dels presoners. Posteriorment el clergue Marc Martí anà a Constantinoble i aconseguí el retorn de molts dels captius. L’any de l’esdeveniment és conegut popularment com l'any de sa desgràcia, i és commemorat anualment el 9 de juliol.