Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament. Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 (totalment el 1750). Calgué destruir el barri de la Ribera (que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat): 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització. Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit. Només se'n conservà la torre de Sant Joan, veïna de Santa Clara, transformada en presó militar. La fortalesa tenia planta pentagonal, amb cinc baluards i una gran esplanada exterior per a maniobres, on hom feia les execucions. Dels nous edificis, exemples d’arquitectura militar, es destacaven el palau del governador, el gran arsenal, porticat, i la capella, d’una nau, amb cúpula i campanar cilíndric adossat a l’absis (projectada per Alexandre de Retz), tots ells arrebossats d’un característic vermell fosc. Els barcelonins veieren sempre en la Ciutadella el símbol de l’ocupació militar, especialment durant el domini napoleònic i les lluites civils del s XIX, en què serví de presó política. El 1841, la Junta Suprema de Vigilància de Catalunya, presidida per Joan Antoni de Llinàs, n'acordà i n'inicià l’enderroc, però el capità general Van Halen ho impedí i obligà a reconstruir-ne els murs. El 1863 Víctor Balaguer promogué una campanya periodística, i amb el triomf de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària, per decisió del general Prim, cedí els terrenys de la Ciutadella a la ciutat de Barcelona (el 15 de desembre de 1869) per a la construcció del parc de la Ciutadella .
Maqueta de la fortalesa de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat