Estudià a Salamanca i a París, on es doctorà en teologia. Fou preceptor de Felip II de Castella i catedràtic de teologia a la Universitat d’Alcalá. Seguidor del corrent aristotèlic, s’oposà a la metodologia lul·lista i al nominalisme (In posteriora analitica commentarius, Alcalá 1528). Publicà prop de vint-i-cinc obres (entre traduccions i opuscles), preferentment sobre física i lògica.