Situació i presentació
El terme de Badia del Vallès té una extensió de 0,9 km2 i limita amb els termes de Cerdanyola del Vallès (S), Barberà del Vallès (E) i Sabadell (W). Declarat municipi independent el mes de febrer del 1994, neix per la segregació del polígon d’habitatges de protecció oficial de Ciutat Badia, compartit fins aquell moment pels municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès. A causa de la problemàtica econòmica que representava el seu manteniment, es va crear la Mancomunitat Intermunicipal Barberà-Cerdanyola per tal d’encarregar-se de l’administració.
El territori és bàsicament pla, però hi ha una notòria davallada en el sector del sud. El riu Sec fa de termenal amb Cerdanyola del Vallès.
Les autopistes de Barcelona a Terrassa (C-58) i del Papiol a Montmeló (A-7) envolten part del municipi, però no hi ha un accés directe a cap de les dues. Una carretera uneix el terme amb la zona del sud de Sabadell, amb una altra que el comunica amb Barberà i amb un accés directe a Cerdanyola, pel riu Sec i la Clota.
La població i l’economia
Segons dades del nou municipi, l’any 1996 hi vivien 17.058 h, el 1998 hi havia 16.085 h, 15.885 h el 1999 i 15.032 h el 2001. Des de la creació del municipi la població ha tendit a disminuir progressivament.
La majoria de la població ocupada treballa en el sector terciari o en la indústria, i ho fa fora del municipi, principalment a Barcelona, Sabadell o Barberà del Vallès. El nucli disposa d’un centre d’assistència primària (CAP) i, pel que fa a l’ensenyament, l’oferta bàsica es completa amb la possibilitat de cursar estudis de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. Se celebra mercat setmanal el dijous.
La vila de Badia del Vallès
Com s’ha dit anteriorment, el nucli de Badia del Vallès (120 m d’altitud) té el seu origen en un polígon d’habitatges de protecció oficial projectat per l’Instituto Nacional de la Vivienda.
Construït durant la dècada del 1960, fou inaugurat el 1975. Hi ha 5.372 habitatges edificats i s’hi combinen els pisos de construcció tradicional amb els de construcció prefabricada.
Al bell mig del nucli hi ha la seu de la Mancomunitat, el centre social, la biblioteca, en un edifici amb una forma original, i l’església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè, que contrasten amb la monotonia dels edificis de l’entorn. El nucli té també diverses associacions culturals i dues zones verdes importants. La festa major se celebra el tercer diumenge de juny.