i Eric Clapton | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eric Clapton

Eric Clapton (1978)
© Chris Hakkens
música mús
Cantant i guitarrista anglès de rock.
Bisley, Anglaterra, 30 de març de 1945

Molt influenciat pel guitarrista i cantant de blues B.B. King, el 1966 fundà el grup Cream, que introduí innovacions en la improvisació. Posteriorment ha format diversos grups i ha aconseguit èxits remarcables. Actualment és considerat un dels guitarristes de rock més complets. Entre la seva discografia destaca Eric Clapton and the Yardbirds (1964), Layla (1970) i 461 Ocean Boulevard (1974). El 1992, seguint la moda de les gravacions “desendollades”, enregistrà Unplugged. Dos anys més tard, edità el disc From the Craddle, on retornà a les seves arrels amb un treball íntegrament dedicat al blues. El 1997 s’adscriví als ritmes techno i, sota el nom TDF (Total Disfunctional Family), edità un àlbum on apareix amb el pseudònim X-Sample. L’any 1997 guanyà tres premis Grammy per la cançó Change the world, pertanyent a la banda sonora de la pel·lícula Phenomenon. El 1998 publicà Pilgrim, un discret acostament a la música electrònica. El 2000 edità el disc Riding with the king amb el guitarrista de blues B.B. King. Posteriorment ha publicat els discs Reptile (2001, premi Grammy al millor intèrpret instrumental de pop), One More Car, One More Rider (2002), Me and Mr. Johnson (2004), Sessions for Robert J (2004), Back Home (2005), The Road to Escondido (2006, amb J.J. Cale, premi Grammy al millor àlbum), Live from Madison Square Garden (2009, amb Steve Winwood), Clapton (2010), Old Sock (2013), The Breeze: An Appreciation of JJ Cale (2014), Slowhand at 70 – Live at the Royal Albert Hall (2015) i I Still Do (2016).

Data de revisió: 
2017-03-30
Llegir més...