i Enric Clarasó i Daudí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Enric Clarasó i Daudí

Monument a Jaume I (Palma de Mallorca), obra d' Enric Clarasó i Daudí
© Fototeca.cat
escultura escult
Escultor.
Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental, 1857 — Barcelona, 1941

Deixeble de Joan Roig a Barcelona. El 1881 conegué Santiago Rusiñol, i l’any següent, Ramon Casas, amb els quals exposà reiteradament des del 1890. Vers el 1885, el seu estudi esdevingué lloc de reunió d’artistes i nucli primitiu d’El Cau Ferrat; era quan es dedicava a fer estatuetes de fang, retrats i imatges funeràries. Treballà en la decoració de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i, amb els guanys, anà amb Rusiñol a París, on tornà el 1890, i hi convisqué amb Casas, Rusiñol, Utrillo i el gravador Ramon Canudes. La seva obra, nombrosa i desigual, participà del naturalisme anecdòtic ( Forjador , Cau Ferrat) i del Modernisme ( Eva , 1904, al Museu d’Art Modern de Barcelona). Sobresurten també l’estàtua sepulcral Memento homo , l’obra que ell més apreciava (primera medalla a l’Exposició Internacional de París del 1900), i el monument a Jaume I (1916-27), a Palma. Publicà unes Notes Viscudes (1931).

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...