Fou el millor especialista de fons del decenni 1960-70, tot i aconseguir només una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio en els 10.000 m (1964), i destacà sobretot en aquesta distància, els 5.000 m, les 3 milles i les 6 milles. Es retirà de les competicions el 1970, havent aconseguit 18 rècords mundials. Entre altres distincions, el 1966 fou nomenat membre de l’orde de l’Imperi Britànic (MBE).