Frederic Clascar i Sanou

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1873 — Barcelona, 1919)

Frederic Clascar i Sanou

© Fototeca.cat

Liturgista i biblista.

Ordenat sacerdot a Barcelona (1899), exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona. Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina. Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i el de membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans (1911). Publicà un Estudi sobre la filosofia a Catalunya el segle XVIII (1895), primer treball de conjunt de filosofia moderna als Països Catalans, i estudià personalitats com Jaume Balmes i Xavier Llorens i Barba. Inicià, des del començament de segle, la restauració de la pietat litúrgica a Catalunya, a través d’opuscles i fulls populars en català sobre la missa, l’evangeliari, els sagraments, les festivitats litúrgiques, etc., i la incorporació de la música de Bach. Durant la Solidaritat Catalana s’ocupà públicament de l’educació religiosa a les escoles. Prat de la Riba, havent seguit les seves versions bíbliques a Fulla Dominical , La Veu de Catalunya i Montserrat , li encarregà la versió de la Bíblia. Inicià una producció dels Evangelis per fascicles —evangeli de Sant Mateu (1919)—, que restà interrompuda. L’Institut d’Estudis Catalans li publicà El Gènesi (1915), El Càntic dels Càntics de Salomó (1918) i, pòstumament, l' Èxode (1925). Restaren inèdits nombrosos estudis bíblics i traduccions. Defensà la seva personalitat literària i la seva tècnica exegètica davant els censors eclesiàstics a Vindicació documental d’unes notes al Gènesi (1915). Col·laborà, amb Lluís Carreras i Josep Tarré, en la preparació de l' Eucologi del Congrés Litúrgic de Montserrat del 1915, i fou redactor de La Veu de Catalunya i un dels fundadors de Reseña Eclesiástica .