Estudià dret i ciències polítiques. Perduda la fe cristiana —en part per la influència de les lectures de Renan—, la recobrà el Nadal del 1886 tot escoltant el cant del magníficat a Notre-Dame de París, fet que havia de condicionar la seva obra literària. Entre el 1893 i el 1935 exercí diversos càrrecs diplomàtics, com a cònsol (Nova York, Boston, la Xina, Praga, Frankfurt i Hamburg) i després com a ambaixador (Rio de Janeiro, Copenhaguen, Tòquio, Washington i Brussel·les). Iniciat literàriament dins el cercle de Mallarmé, començà d’escriure drames com Tête d’or (1889), La ville (1890), etc, però a partir del 1895 deixà de publicar per espai de deu anys; més endavant escriví Connaissance de l’Est (1907), recull de les seves experiències a l’Àsia. Tornà al teatre amb una trilogia històrica —L’Otage (1909); Le pain dur (1914); Le père humilié (1916)— i amb els drames L’annonce faite à Marie (1912) i Le soulier de satin (1929), la seva obra més cèlebre. Té una considerable producció lírica —Grandes odes (1900-08), Feuilles de saints (1925), etc. És interessant també la seva correspondència amb André Gide, sobre el qual influí espiritualment (així com també sobre Péguy, Jacques Rivière, Francis Jammes). L’any 1946 fou admès a l’Académie Française. La seva obra literària captiva els lectors per la profunditat cristiana i per l’implacable mecanisme constructiu, per la grandesa del tema i la singularitat de la forma, limitada a una prosa lleugerament rítmica.