Fill de Drus i germà de Germànic, a la mort de Calígula no restava dins la família Júlia cap successor. Els pretorians escolliren Claudi, membre de la família Clàudia i germà de Germànic, que sempre s’havia mantingut al marge de la política. Home ja madur i dedicat de ple a la història, demostrà una plena capacitat en el govern.
Intentà tornar al programa d’August fugint de la monarquia absoluta i assegurant-se la confiança del senat i de l’exèrcit. Restaurà la censura, no operant durant mig segle, i prengué, els primers anys de govern, mesures repressives contra les doctrines orientals. Cercà d’igualar les condicions de les províncies amb les d’Itàlia, cosa que provocà susceptibilitats entre l’aristocràcia. Introduí en el govern molts lliberts d’origen provincial, i a poc a poc s’anà assegurant els ressorts del poder. Contradient normes anteriors, autoritzà oficialment el culte del déu oriental Atis. Aquests canvis evidents respecte a la seva política inicial li comportaren una certa impopularitat. En l’aspecte militar aconseguí la conquesta d’una bona part de la Britània i l’ocupació de la Mauritània.
Morí improvisament, la qual cosa fa sospitar que no fos enverinat per la seva segona muller Agripina, que devia aconseguir, així, que Neró el succeís, en perjudici de Britànic, fill del primer matrimoni de Claudi amb Messalina.