Fou deixeble de Fèlix d’Urgell i l’acompanyà a la controvèrsia d’Aquisgrà (799), on aquest defensà sense èxit les seves doctrines adopcionistes. Claudi també se n'hagué de retractar. L’arquebisbe Leidrad, administrador de la seu urgellenca, se l’endugué a la seu de Lió, des d’on passà posteriorment a Aquitània, a la cort de Lluís el Piadós, el qual el féu nomenar bisbe de Torí. Escriví extensos comentaris bíblics, gairebé tots inèdits. La seva iconoclàstia i les crítiques al culte dels sants i als pelegrinatges a Roma es reflecteixen en diverses obres exegètiques i especialment en el seu Liber de imaginibus sanctorum... Amonestat pel papa Pasqual I, fou atacat per Jonàs d’Orleans i per Dungal, el reclús de Saint Denis. El seu antic amic Teodomir, abat de Psalmodi (Nimes), el denuncià a l’emperador; Claudi es defensà aleshores amb un Apologeticum... adversus Theudemirum (~825), obra avui perduda. Fou condemnat pel sínode de París (825), però no fou deposat.