Exercí la docència i la recerca a la Université Paris-Sorbonne, d’on és professor emèrit. S'ha destacat per la incorporació dels plantejaments de la geografia anglosaxona a la tradició francesa. Inicià les investigacions en el camp de l’enocomia regional: Géographie générale des marchés (1963), Régions, nations, grands espaces (1968); ha destacat en els estudis sobre la història de la geografia: Essai sur l’évolution de la géographie humaine (1964), La pensée géographique (1972), La nouvelle géographie (1979), la reedició del Tableau de la géographie de la France de Paul Vidal de la Blache (1979), o Geography since the Second World War, amb R.J. Johnston (1984); en aquestes obres defensa postures eclèctiques i conservadores que han originat polèmiques interessants. Posteriorment ha publicat La géographie culturelle (1995), L’Histoire de la géographie (1995), La géographie comme genre de vie, un itinéraire intellectuel (1996), Histoire de la géographie française de 1870 à nos jours (1998), Épistémologie de la géographie (2001), La géographie du XXI siècle (2003) i La fabrication du Brésil, une grande puissance en devenir (2004).