i Pelegrí Clavé i Roqué | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pelegrí Clavé i Roqué

Pelegrí clavé i Roqué, Autoretrat (cap al 1833-34)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
pintura pint
Pintor.
Barcelona, 1811 — Barcelona, 1880

Format a l’escola de Llotja de Barcelona (1822-33). Fou deixeble del pintor Salvador Mayol. A Roma, estudià amb Tommaso Minardi (1833), que el formà estèticament en l’escola purista, també anomenada dels natzarens, i residí amb l’escultor Manuel Vilar del 1834 al 1845, any que aconseguiren, respectivament, les places de director de les classes de pintura i d’escultura de l’Academia de San Carlos, de Mèxic; la reorganització que en féu fou de gran importància per al futur de la pintura mexicana (1846-67). El 1868 tornà a Barcelona, on es conserven algunes de les seves primeres obres, com retrats al pastel i els olis que envià des de Roma: El somni d’Elies (1837), El bon samarità (1839), etc. (Museu d’Art Modern, Acadèmia de Sant Jordi i col·leccions particulars). En l’art del retrat fou excepcional, dins dels cànons acadèmics.

Retrat de Senyora (1852), de Pelegrí Clavé i Roqué
© Fototeca.cat
A Mèxic, el conjunt dels seus retrats reflecteix l’alta societat mexicana de l’època romàntica. El quadre més ambiciós pintat a Mèxic és La bogeria d’Isabel de Portugal (1855-56, Museo de San Carlos, de Mèxic). Basant-se en esbossos seus, els seus deixebles decoraren la cúpula del temple de la Profesa de la ciutat de Mèxic, (1867), un dels primers murals que hi foren realitzats. En la darrera etapa barcelonina féu esbossos, que no es realitzaren, per a la decoració de l’església de la Mercè.

Col·laboració: 
SMo
Llegir més...