i Georges Clemenceau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Georges Clemenceau

ciències polítiques polít i història hist
Polític francès.
Mouilleron-en-Pareds, Vendée, 28 de setembre de 1841 — París, 24 de novembre de 1929

Durant la Comuna intentà en va de fer de mediador entre el govern i els revolucionaris. Diputat per París (1876-93), milità entre els republicans radicals i atacà la política dels moderats. Orador incisiu, féu perdre la majoria al govern Ferrey (1885) en denunciar-ne la política colonial. Les relacions amb persones implicades en l’escàndol del canal de Panamà li feren perdre l’escó de diputat (1893). Més tard, el cas Dreyfus li féu guanyar popularitat, novament, en publicar al diari “L’Aurore”, que ell dirigia, l’article de Zola J'accuse. Quan la victòria del dreyfusisme determinà l’ascensió dels radicals al poder, Clemenceau fou elegit senador pel Var (1902). Fou ministre de l’interior (1906) i president del consell (1906-09). Durant aquest període rehabilità plenament Dreyfus i continuà la política de separació de l’església i l’estat; també reprimí amb energia diverses vagues, la qual cosa l’enemistà amb els socialistes. El 1910 se separà del partit radical. Durant la Primera Guerra Mundial propugnà la concentració de tots els recursos nacionals en l’esforç bèl·lic. Pel novembre del 1917 fou designat cap de govern; restablí la disciplina a l’exèrcit i la moral de victòria. En el tractat de Versalles (1919) féu incloure les clàusules d’ocupació del Rin i d’indemnitzacions de guerra i es negà a prendre en consideració cap reivindicació catalana. En ésser derrotat en l’elecció per a president de la República (1920), es retirà de la política.

Col·laboració: 
EEs
Llegir més...