Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics. Influït per la Il·lustració, deixà el sacerdoci (1798). En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII. Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar (1822) i president de les corts durant el Trienni Constitucional. Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica (1821) i una edició comentada del Quixot (1833-39). Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia.