Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles. El 1802, en col·laboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española, que deixà inacabada. En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia (Alí Bei) per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy. Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir cap al Marroc per tal com no es volgué circumcidar, i restà a Andalusia, on estudià la botànica del regne de Granada. El 1804 inicià uns estudis sobre la vinya, i el 1805 en dirigí la instal·lació d’un jardí experimental d’aclimatació a Sanlúcar de Barrameda (destruït el 1808). L’any següent fou nomenat bibliotecari del Jardín Botánico de Madrid, on publicà Ensayo sobre las variedades de la vid común que vegetan en Andalucía, con un índice etimológico y tres listas de plantas donde se caracterizan varias especies nuevas (1807), traduït al francès. El 1812 tornà a Titaigües, on escriví una Historia civil, natural y eclesiástica de Titaguas (inèdita), i des del 1815 residí novament a Madrid, on publicà encara nombrosos treballs científics.
Simón de Rojas Clemente
© Fototeca.cat
Botànic i agrònom.