i Muzio Clementi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Muzio Clementi

música mús
Compositor italià.
Roma, 24 de gener de 1752 — Evesham, Worcestershire, Anglaterra, 10 de març de 1832

A 14 anys era organista de San Lorenzo in Damaso, de Roma. El 1766 s’establí a Anglaterra, on entrà en contacte amb corrents musicals nous i amb un instrument nou, el piano, per al qual compongué nombroses sonates que assoliren una gran fama. A Londres muntà una fàbrica de pianos i creà una editorial de música, sense abandonar, però, la composició i l’ensenyament: entre els seus deixebles figuraren els principals mestres de piano del s XIX. És autor de diverses simfonies, perdudes fins que Alfredo Casella aconseguí de reconstruir-ne algunes (Segona simfonia, en re major, 1819; Great National Symphony, 1824). Compongué també sonates, duets i obres didàctiques per a piano, emprades encara avui dia, com els tres llibres del Gradus ad Parnassum (1817, 1819, 1826) i Méthode pour le piano (París 1801).

Col·laboració: 
RoA
Llegir més...