i Climent d’Alexandria | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Climent d’Alexandria

Forma llatina deTitus Flavius Clemens
ensenyament enseny i història eclesiàstica hist ecl
Mestre i, des de l’any 200, cap de l’escola catequètica d’Alexandria.
Atenes, 150 — ?, aprox. 215

Comprengué la necessitat d’una teologia especulativa capaç de dialogar amb la cultura clàssica, i començà a elaborar-la utilitzant àmpliament la filosofia grega. L’eix d’aquesta síntesi és la noció del logos o verb diví, que atorgà alhora la raó filosòfica als pagans i la llei als jueus, i que, tot encarnant-se en el Crist, es manifestà plenament als homes. A la llum d’aquesta doctrina, en el Protrèptic exhorta els pagans a convertir-se, i, en el Pedagog, a veure en Crist l’educador moral de la humanitat, a la qual aporta la llei de l’amor, no pas oposada, emperò, a la de la justícia (contra Marció). La col·lecció d’assaigs dels Stromata precisa el concepte de gnosi vertadera, coneixement que aprofundeix la fe, però que la pressuposa i en respecta sempre la unitat (contra els gnòstics). Fou deixeble de Pantè, i tingué Orígenes com a successor en la direcció de l’escola.

Col·laboració: 
LlCu
Llegir més...