Baró de Clootz, fou company d’estudis de Lafayette i Montesquieu; ingressà, després, a l’escola militar prussiana, però tornà a París (1776), on es distingí per la seva oposició al cristianisme. Durant la Revolució Francesa destacà pel seu radicalisme jacobí i per les seves excentricitats. Obtingué la ciutadania francesa (1792), i fou diputat. Enemic de Robespierre, aquest l’involucrà en el procés contra els hebertistes i el condemnà a la guillotina.