i Lluís Clotet i Ballús | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Clotet i Ballús

Casa Rognoni, obra de Lluís Clotet i Ballús
© Fototeca.cat
arquitectura arquit i disseny diss
Arquitecte i dissenyador.
Barcelona, 1941

Obtingué el títol a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1965). Integrant de l’Estudi PER —juntament amb Òscar Tusquets i Guillèn , Josep Bonet i Bertran i Cristian Cirici i Alomar —, formà equip amb el primer dels arquitectes esmentats fins el 1984. La primera obra d’importància que realitzaren fou la botiga “Sonor” de Barcelona (1965), actualment remodelada, per la qual obtingueren el premis FAD d’Interiorisme, obtingut novament per la realització de les oficines de la companyia Aerojet Express a Barcelona (1971). L’obra de l’equip Clotet-Tusquets s’inscriu plenament dins del moviment postmodern i es caracteritza pel seu disseny acurat i per un cert sentit lúdic. En aquesta línia se situa el belvedere Georgina , a Llofriu (1972), o la casa Vittoria, a l’illa de Pantel·leria (Itàlia) (1974). Entre les realitzacions posteriors hom pot esmentar el xalet de Glòria Rognoni a Sant Cugat del Vallès (1975), el restaurant La Balsa de Barcelona (1975) —ambdues obres premi FAD d’arquitectura— o bé els projectes “Del Liceu al Seminari” (1981) per al remodelatge urbanístic d’aquest ampli sector de Barcelona i el de remodelatge del Palau de la Música Catalana (1982). En el seu treball concedeix així mateix un interès especial a la creació d’objectes de disseny per al món industrial.

Associat des del 1983 amb l’arquitecte Ignasi Paricio Ansuategui, els trets de la seva obra conjunta sorgeixen de la voluntat d’actualitzar la versatilitat i el rigor constructiu que caracteritzen les arquitectures més rellevants del passat. Aquestes premisses prenen cos en els seus edificis, de formes volumètriques elementals i de superfícies massives, dels quals destaquen els diferents moments constructius. Entre les seves obres construïdes es troben la seu del Banc d’Espanya a Girona (1981-89), la nau de l’empresa Simon, a Canovelles (1987-88), ambdues guardonades amb el premi FAD, el Palau d’Esports de Granada (1988-92), el conjunt d’habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92) i les rehabilitacions realitzades, a Barcelona, del Dipòsit de les Aigües (1984-92) —obra original de l’arquitecte Josep Fontserè i Domènech — i del Convent dels Àngels (1982-92) i el conjunt d’habitatges Illa de la llum (2005), al districte 22@ de Barcelona. Ha estat professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1977-84).

A més dels esmentats premis FAD d’arquitectura i interiorisme, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural (1999) i el Premio Nacional de Arquitectura (2010).

Col·laboració: 
JBrC
Llegir més...