Succeí el seu pare (1541) com a pintor del rei Francesc I. Els dibuixos al llapis (conservats sobretot a la Bibliothèque Nationale de París) representen la part més important de la seva obra i determinaren un estil lineal en els retrats pintats. Evolucionà vers un italianisme tizianià (La Reina Elisabet d’Àustria, 1571, Musée du Louvre). El tractament real que dóna al paisatge i el sentit decorativista dins la línia de l’escola de Fontainebleau es fan palesos en Dama banyant-se (National Gallery, Washington) i en El bany de Diana (museu de Tours). El Retrat de Pierre Quthe (1562, Musée du Louvre) anticipa el barroquisme.