Fundat el 10 de novembre de 1907, nasqué gràcies a l’impuls de Bernat Picornell Richier, primer president de l’entitat. Fou el club de natació pioner de l’Estat espanyol. Introduí la natació esportiva organitzada a Catalunya, i fou fundador de les federacions espanyola (1920) i catalana (1921) de natació. Tingué la seu, successivament, als Banys Orientals, als Banys de Sant Sebastià i a l’escullera del port de Barcelona, on s’establí des del 1914. Progressivament construí i amplià les instal·lacions fins a aixecar una piscina coberta de 33 m (1921-24), una de descoberta de 33 m d’aigua salada (1955), una de descoberta de 25 m (1966) i una de 50 m coberta (2003-06). Des del 1922 publica el butlletí Natació. Després de la Guerra Civil destacà l’aportació del president Lluís Sentís Anfruns, que ocupà el càrrec entre el 1943 i el 1975 i feu reflotar la institució. L’any 1951 rebé la Copa Stadium de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes.
Especialitzat en natació i waterpolo, també practicà altres esports, com atletisme, vela, rugbi o pilota. Respecte a la natació, des del 1907 organitza la Copa Nadal, que transcorre per 200 m d’aigües obertes del port de Barcelona. Des del 1909 organitza també el Gran Premi de Pasqua. Participa en el Campionat d’Espanya de natació, del qual es proclamà campió per equips en diverses ocasions, en especial durant els anys setanta. A títol individual, destacaren alguns nedadors, com Joaquim Cuadrada, Salvador Parés, Ramón Camallonga, Pere Estrany, Margarita Armengol, Carme Soriano o Carles Ventosa, campions d’Espanya de natació. D’entre aquests, el més rellevant fou Martín López Zubero, primer medallista olímpic de la natació espanyola. Al club es formaren més de 150 esportistes olímpics. També disposa d’una secció de salts, que tingué una gran activitat entre el 1911 i la Guerra Civil, amb saltadors com Estanislau Artal o Antoni Vila-Coro. El 2011 es proclamà campió d’Espanya de salts per equips. L’equip de waterpolo disputà el primer partit de l’Estat l’any 1908. El primer partit internacional oficial el disputà contra el Foot-ball Velo Club de Niça el 1910. Durant els anys següents fou entrenat pel plusmarquista mundial Paul Vasseur.
Partit de rugbi dels anys seixanta entre el Club Natació Barcelona i el Montjuïc
© ARXIU SANCHA
Des de la creació de la Lliga espanyola de waterpolo, el club mantingué l’hegemonia durant més de quaranta anys. Perdé el primer partit oficial l’any 1969. Guanyà cinquanta-nou Lligues espanyoles (1925-69, 1971, 1975, 1980-83, 1987, 1991, 1995, 1996, 1997, 2002, 2004, 2005), vuit Copes del Rei (1989, 1991, 1995, 1996, 1999, 2002, 2003, 2011), una Copa d’Europa (1982), una Supercopa d’Europa (1982) i dues Copes LEN de waterpolo (1995, 2004). El seu jugador més destacat fou Manel Estiarte. Les seves instal·lacions foren escenari de grans esdeveniments esportius, com el torneig de waterpolo del Campionat del Món de Natació (2003). La secció de nàutica tingué una destacada flota de patins de vela des de l’any 1925. Posteriorment bastí una flota de classe snipe. L’any 1959, sota la direcció de Carles Pena, creà la primera escola de vela d’Espanya, que se centrà en el patí de vela. Promogué la creació de l’Associació Esportiva de Patrons de Patins de Vela (ADIPAV) i el 2001 organitzà el Campionat d’Espanya de l’especialitat. Alguns dels seus regatistes més destacats foren Agustí Gras, Jaume Casanovas, Josep Campillo, Albert Lluch, Joan Maria Colls o Oriol Castellà. També practica surf, surf de vela, surf d’estel i caiac. D’altra banda, el 1922 creà la secció de rugbi. Fou el segon equip constituït a Espanya. El mateix any participà en el primer Campionat de Catalunya de rugbi, que fou a la vegada el primer torneig estatal, guanyat per la Santboiana. Aconseguí dues Copes del Rei de rugbi (1957, 1963).
Marcel Zamora, del Club Natació Barcelona, guanyador de l’Ironman Niça del 2009
© ARXIU M. ZAMORA
La secció d’atletisme fou també una de les primeres de la ciutat de Barcelona. Un dels pioners de l’atletisme del club fou Nemesi Ponsati. Els enfrontaments amb la secció d’atletisme del FC Barcelona feren progressar l’atletisme català i la rivalitat es mantingué fins els anys seixanta. Posteriorment mantingué l’amateurisme i molts dels atletes formats a la seva escola fitxaren per altres entitats. De les seves files sorgiren figures com Josep Marín, Valentí Massana o Maria Vasco. El 1987 creà la secció de triatló i organitzà la final del Circuit Europeu Le Coq Sportive, la primera prova internacional de triatló organitzada a Espanya. Fou seu del Comitè Català de Triatló i de la Comissió Nacional de Triatló, així com de la Federació Catalana de Triatló. Participa en competicions d’àmbit estatal i internacional. Alguns dels seus esportistes més rellevants són Marcel Zamora, Francesc Godoy i Anna Godoy.
Els esportistes que practiquen pilota participen en competicions internacionals, estatals i catalanes. En paleta de cuir destaquen la parella Emiliano Skufca, campió del món i d’Europa, i Carles Sanz, campió d’Europa. En pala curta sobresurten Ivan Calbó i Marc Capdevila. La secció de karate participa en el Campionat d’Espanya Universitari de taekwondo i karate.
L’església de Sant Lluís Beltran a Torrent de l’HortaEmiliano Skufca (a l’esquerra) i Ivan Calbó (a la dreta), del Club Natació Barcelona
© FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
La secció de petanca té jugadors de nivell internacional. La Federació Catalana de Petanca organitzà el primer Trofeu Ciutat de Barcelona, un dels millors torneigs estatals, a les instal·lacions del club. Disposa de sala de fitnes, sala polivalent, pista poliesportiva, pista de frontó, de pàdel, d’esquaix, de raquetbol i sala de tennis de taula. Té escola de vela, de pàdel i de karate. Organitza activitats dirigides com aiguagim, aeròbic amb bicicleta o aeròbic. L’any 2008 Lluís Permanyer publicà Club Natació Barcelona. Cent anys d’esport, 1907-2007. L’any 2011 tenia aproximadament 8.000 socis.