i Clunia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Clunia

Ciutat celtibèrica dels arevacs, més tard romanitzada, les ruïnes de la qual han estat localitzades a l’Alto del Castro, entre les actuals poblacions de Peñalba de Castro i Coruña del Conde, a la província de Burgos.

En temps de Sertori era plaça forta que seguia el seu partit, i resistí a les tropes de Pompeu fins l’any 73 aC. Fou també el centre de la rebel·lió d’arevacs i vacceus contra els romans (56-55 aC). En ésser romanitzada la Celtibèria, passà a ésser la Colonia Clunia Sulpicia, ciutat que fou cap del convent jurídic d’aquest nom a la Tarraconense. Encunyà moneda celtibèrica i hispanoromana, de l’època de Tiberi, que fou el moment de la fundació de la ciutat romana. A la darreria del segle III fou incendiada, i durant la invasió visigòtica, abandonada. Se’n conserven ruïnes importants, entre les quals cal destacar un fòrum de 180 m per 100 m, el més gran trobat fins ara a la península Ibèrica; un teatre, del qual només es conserva l’esquelet arquitectònic, amb capacitat per a 9.200 espectadors; dues termes públiques, Los Arcos I i Los Arcos II, la primera de les quals té una façana de 60 m; tres cases, totalment excavades, tipus “palau”, de planta hel·lenística, datades dels segles I-IV dC. També hi fou trobat un tresor integrat per aurei imperials de final del segle I dC. El 1981 fou descobert un possible santuari priàpic a l’indret anomenat Cueva de Román, situat en una cavitat subterrània del subsol de la ciutat romana on raja un cabal d’aigua que forma una sèrie de llacs.

Llegir més...