i les Cluses | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

les Cluses

Nom donat al municipi dela Clusa
Municipi del Vallespir, al vessant septentrional de la serra de l’Albera, a la vall mitjana de la ribera de Roma, via de comunicació entre el Rosselló i l’Empordà, a través dels colls de Panissars i del Portús.
Població: 
263 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

El terme és en gran part boscat (alzina surera). Fins vers el 1850 el municipi comprenia el poble del Portús i el castell de Bellaguarda; amb la segregació, la població passà de 744 h el 1846 a 129 el 1851. El centre del municipi és la Clusa d’Amunt; a poca distància hi ha els veïnats de la Clusa del Mig i de la Clusa d’Avall, sorgits amb el desplaçament de l’antic camí. A l’indret del poble, a banda i banda del riu, hi ha les ruïnes de les dues fortificacions de la Clusa, d’origen romà, que controlaven, des d’altures simètriques, el pas de la via romana que unia la Tarraconense i la Gàl·lia Narbonesa, a la part més estreta de la vall de la Roma, les quals protegien uns burots de peatge, les ruïnes dels quals encara es conserven. Damunt la fortificació oriental, triangular, foren bastits un castell medieval i l’actual església parroquial de la Clusa d’Amunt; l’occidental, dita el castell dels Moros, és constituïda per un quadrilàter format al costat nord per un mur amb tres torres quadrades; una muralla tanca el recinte, el qual aprofita els cingles que dominen el pas de l’antiga via. L’obra, de remarcable solidesa, pot ésser datada del sIII dC; és probablement, l’única fortificació d’aquest tipus del món romà. En temps del rei visigot Vamba, les fortificacions eren ocupades per una guarnició; en època medieval foren abandonades, possiblement a causa de la desaparició de la via romana, emportada

per les riuades del Rom.

Col·laboració: 
RGr
Llegir més...