Coahuila

Estat de Mèxic.

La capital és Saltillo. Limita, al nord, amb els EUA; a l’est, amb l’estat de Nuevo León; al sud, amb el de Zacatecas; al sud-oest, amb el de Durango; i a l’oest, amb el de Chihuahua. Situat a l’altiplà septentrional, hom hi pot distingir, d’oest a est, l’àrea endorreica del Bolsón de Mapimí i les serralades de Sierra Madre Oriental, de les quals les més importants són les Serranías del Burro, a l’extrem nord de l’estat. El clima és àrid, amb precipitacions anuals que oscil·len al voltant dels 300 mm. L’estat és drenat pel Río Bravo del Norte, que estableix la frontera amb els EUA, i els seus afluents, el San Rodrigo, l’Escondido i el Salado, amb el Sabinas, al sud-oest. L’àrea coneguda per Comarca Lagunera, on hi ha la Laguna de Mayrán, és drenada pels rius Nazas i Aguanaval. L’economia es basa en l’agricultura, que hom practica a les àrees de regadiu (cotó, cereals, hortalisses i vinya, a la Comarca Lagunera; cotó i cereals a les àrees dels rius Salado i Sabinas), la ramaderia (bovina, caprina, ovina, cavallina, porcina) a les àrees on no és possible l’agricultura, i la mineria (carbó a Nueva Rosita, una de les àrees carboníferes més importants de Mèxic, plom, zinc, coure i ferro). Comunicat per ferrocarril i carretera amb els EUA, les principals ciutats són: Saltillo, Piedras Negras, Nueva Rosita, Monclova, San Pedro de las Colonias i Matamoros de la Laguna. Habitada a l’antiguitat pels txitximeques, fou explorada i colonitzada per Francisco de Urdiñola; formà part, primerament, del virregnat de Nova Espanya i, després, de la Capitania General de les Províncies Internes. La colonització veritable no començà fins al s XIX, quan finí la lluita contra els apatxes i els comanches . Escenari de la revolta del 1913 encapçalada per Carranza.