Es distingí pel seu absolutisme. Fou ambaixador a Dinamarca (1774), a Alemanya (1775-78) i a Rússia (1779-1800); des de Sant Petersburg negocià l’aliança austrorussa i el segon i el tercer repartiments de Polònia. Vicecanceller d’Àustria (1801-05) participà en el congrés de Rastatt (1803). Pactà la nova aliança amb Rússia (1804) i ingressà en la Tercera Coalició antinapoleònica, però la derrota d’Austerlitz l’obligà a abandonar el govern.