i Jordi Coca i Villalonga | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jordi Coca i Villalonga

Jordi Coca i Vilallonga
© Fototeca.cat
literatura lit
Narrador i assagista.
Barcelona, 20 d’octubre de 1947

Estudià a l’Institut del Teatre. Ha col·laborat en diverses publicacions i a la televisió.

Com a novel·lista ha publicat Els Lluïsos (1971, premi Crítica Serra d'Or als escriptors joves 1972), Alta comèdia (1973), Mal de lluna (1988, premi Documenta), La japonesa (1992, premi Josep Pla), Louise: un conte sobre la felicitat (Premi Nacional de la crítica 1993), Dies meravellosos (premi Llorenç Villalonga-Ciutat de Palma 1995), La faula dels ocells negres (1997, premi Ramon Muntaner), L’emperador (1997, premi Institució de les Lletres Catalanes 1999), De nit sota les estrelles (1999), Sota la pols (2000, premi Sant Jordi), Lena (2002), Cara d’àngel (2004, premi Joanot Martorell de Gandia de narrativa), Sorres Blanques (2006), La noia del ball (2007, premi Carlemany 2007, Joaquim Amat-Piniella 2008 i Sant Joan 2009), La nit de les papallones (premi sant Joan 2009), En caure la tarda (2012, premi de la Crítica de narrativa catalana), El diable i l'home just, (2015, Premi Crítica Serra d'Or de Novel·la) i Califòrnia (2016).

És també autor de les narracions Exòtiques (1975), Selva i Salonet (1978), Les coses febles (1983), Incidents a l'horitzó (1983), Sopàrem a Royal (1983), El cor de les coses (1995) i El secret de la cavalleria (2004).

En poesia ha publicat Terres grogues (1998), i en teatre, Platja negra (1999), Antígona (2002, representada el 2003) i Interior anglès (2006, representada el 2007). És també autor d’assaigs, generalment relacionats amb el món del teatre: Joan Brossa o el pedestal són les sabates (1971), Pedrolo perillós? (1973) Les grans tradicions populars: ombres i titelles (1977), Qüestions de teatre (1985), El teatre de Josep Palau i Fabre (2013), etc.

Ha estat director de l'Institut del Teatre (1989-92) i el 2009 fou nomenat membre del plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, del qual dimití el novembre del 2011 juntament amb nou membres més.

Data de revisió: 
2016-09-21
Llegir més...