Conscient que el principi que només la Bíblia és paraula de Déu és desvirtuat quan la interpretació bíblica es fa exclusiva de l’autoritat eclesiàstica, es dedicà a l’estudi de l’Escriptura. Els seus comentaris crítics, reunits en la Summa doctrinae de foedere et testamento Dei (1648), fan que sigui considerat com el primer representant significatiu d’una teologia sobre l’Aliança.