Fill d’un militar de carrera, l’any 1927 anà amb la seva família a Líbia, d’on tornà l’any 1938. Estudià llengües semítiques i orientals i es graduà el 1942, any que fou mobilitzat per lluitar a la Segona Guerra Mundial. El 1943 desertà als aliats. Després de ser novament capturat per l’exèrcit nazi, s’evadí i passà la resta de la Segona Guerra Mundial a l’Àfrica del Nord sota el comandament del general Eisenhower. En acabar la guerra fou condecorat amb la Medalla d’Argent al valor militar.
El 1946 publicà la seva primera novel·la Il Migliore e l’Ultimo, basada en les seva experiència en la Resistència. Les seves següents obres giraren al voltant de la problemàtica religiosa i la relació entre l’home i Déu: La Difficile Speranza (1947), La Piccola Valle di Dio (1948) i Il Cielo e la Terra (1950), amb la qual aconseguí renom internacional. El 1952 publicà Fabrizio Lupo, d’inspiració autobiogràfica, una de les primeres novel·les que plantejà obertament l’homosexualitat i la necessitat d’acceptar aquesta orientació. La controvèrsia que esclatà amb aquest llibre comportà el seu trencament amb l’Església Catòlica.
L’any 1954 s’establí a Mèxic i començà a col·laborar en diaris en castellà. Seguí publicant novel·les en italià i en francès i, des del 1973, també en castellà: La Ville et le Sang (1955); Manuel le Mexicain (1956), Le Caillou Blanc (1958), Le Corde dell’Arpa (1967), Mémoires du Roi David (1976), Le Case del Lago (1980).