i Cocentaina | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cocentaina

Vista aèria de Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
Població: 
11.467 h
[2009]
Extensió: 
53 km2

La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila (1 km a llevant de la vila), forma nombrosos meandres; rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta. L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro (1 050 m). Més de la meitat del territori és sense conrear: hi ha sobretot matollar. Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals aprofitades en secà (oliverar amb 1 490 ha, ametllers amb 110 ha i arbres fruiters amb 90 ha). El regadiu ocupa unes 400 ha, a les planes margoses regades per mitjà de séquies derivades del riu d’Alcoi i de les fonts; hi predomina l’horticultura estricta per al consum urbà, però també trobem olivera (120 ha); les hortes d’Algar, al sud del terme, foren construïdes (s. XVIII i XIX) traginant-hi terra. El 95% de l’àrea és explotada directament pels propietaris. La indústria extractiva es redueix a algunes guixeres, i les fonts d’energia a diversos molins d’aigua. La tradició menestral i industrial és sòlida, en relació amb Alcoi, de la qual depèn econòmicament, on ja al s. XVIII acudien a treballar els obrers de Cocentaina; aleshores hi havia draperies i torns de filar; a la segona dècada del s. XX tenia tres fàbriques de calçat, una de cartó i diverses de paper (s. ‘hi destacava la de Barxellet), a més d’una manufactura de cartutxos d’escopeta. Hi subsisteixen la fabricació tradicional de torrons i de bots de cuir; hom produeix, a més, oli, licors, xarpelleres, teixits de cotó i borra i calçat; les indústries principals són les del paper, el cartó i l’adoberia. Avui, un 43% dels ocupats treballen al sector secundari. La població, que a la fi del s. XVIII, recuperada ja del trasbals morisc, era de 1 200 focs (5 200 h), anà augmentant regularment des d’aleshores. El seu creixement ha estat molt feble a causa de la proximitat d’Alcoi, que n'ha limitat l’expansió dels serveis i ha centralitzat la implantació industrial. La vila (9 636 h agl [2006], cocentainers; 434 m alt.), centre del Comtat, és sobre un aspre vessant del tossal de Sant Cristòfol (757 m), contrafort de la serra de Mariola, el qual és coronat per les restes del castell medieval de Sant Cristòfol, que defensava un important pas des de la Vall d’Albaida a les valls d’Alcoi i a la Marina; fou emmurallada i conserva, a l’oest, una part del clos i les ruïnes d’una torre gòtica. El nucli antic, irregular, limitat al nord pel barranc de Sort, s’uní el 1616 amb el raval de Cocentaina o del Salvador, antiga moreria (l’església del Salvador fou rectoria de moriscs des de l’època de l’arquebisbe Tomás de Villanueva, i fou reformada per Juan de Ribera), i amb el lloc fronterer de Fraga; dins el raval persisteixen nombroses cases mudèjars. Els carrers són irregulars, obligats en part pel rost de la muntanya i pel desenvolupament divers dels tres nuclis independents. Es destaca el palau comtal, de planta rectangular i flanquejat per torres, obra del s. XV, que alberga actualment l’ajuntament; adjunt al palau hi ha el convent de clarisses (fundat el 1653), amb una església renaixentista (Mare de Déu del Miracle). L’església arxiprestal de Santa Maria fou reconstruïda a la fi del s. XVII; fou decorada amb escultures d’Esteve i Bonet i pintures atribuïdes a Vergara. Als afores de la vila hi ha l’antic convent franciscà (1560-1835, restablert el 1879). Té el Centre de Cultura i la Unió Musical. Per sant Hipòlit (13 d’agost) hom celebra les festes de moros i cristians. La vila ha estat relacionada amb la Contestània romana (contestà); en temps islàmics fou una important plaça forta que resistí l’empenta cristiana fins el 1248. La carta de poblament fou atorgada el 1260. Fou lloc mixt de moriscs (210 focs el 1609) i cristians (500 focs el mateix any), centre d’una fillola que comprenia una gran part del Comtat i la vall de Sella (Marina Baixa) i cap de l’extensa baronia de Cocentaina , la qual el 1291 fou infeudada a Roger de Lloria. Dels Lloria passà als Xèrica i als Ponce de León. Vers el 1404 María Ponce de León la vengué a Lluís Alemany de Cervelló, i aquest la llegà a la reina Violant de Bar, que la vengué a Francesc Terçola (vers el 1438). Aquest la vengué al rei Alfons IV, que la donà tot seguit (1445) a Eiximèn Peris de Corella. El 1448 aquesta baronia esdevingué comtat de Cocentaina. Partidària de la Unió, fou sotmesa per les tropes reials el 1348. Dins el terme hi ha, a més, el poble de l'Alcudia del Comtat amb 200 veïns [1991], els llogarets de Penella i de Poblenou de Sant Rafael, els veïnats de l’Estació, les Masies de Moltó, Gormaig, Benifloret i alguns despoblats, com ara l'Alqueria de Ferrís o l'Alqueria de Descalç,.

Col·laboració: 
VMR
Llegir més...