L’administració Eisenhower entrenà a la jungla de Petén a Guatemala i Nicaragua diversos mercenaris cubans exiliats; la Central Intelligence Agency (CIA) fou l’organisme coordinador de l’acció. En arribar John F.Kennedy a la presidència (gener del 1961), consultà l’opinió dels experts. El departament d’estat es mostrà contrari a la intervenció, mentre que la CIA i el Pentàgon en foren partidaris. El desembarcament fou justificat amb l’anunci de la falsa notícia de l’arribada de 180 reactors soviètics a l’Havana. La invasió no tingué l’ajuda aèria dels EUA per la negativa de Kennedy, que s’havia assabentat que, contràriament als informes de la CIA, no s’havia produït cap revolta popular contra Fidel Castro després del desembarcament. Després de tres dies de lluita la invasió fou definitivament rebutjada. Aquest fracàs determinà Kennedy a canviar de tàctica respecte al règim cubà, i així, a través de l’Aliança per al Progrés, afavorí l’aïllament econòmic de Cuba. Aquest fet històric és conegut també amb el nom de desembarcament de Playa Girón (Cuba).