Catedràtic de grec, hebreu i àrab a la Universitat de Granada i d’àrab a la de Madrid (1874-1902). Interessat en l’estudi de la història antiga d’Aragó, cercà un nou camí d’investigació a base de les fonts aràbigues. És considerat el fundador de la moderna escola d’arabistes hispànics: féu de la seva casa un centre de vida comuna amb els seus deixebles, dedicat a l’estudi i, sobretot, a la impressió de textos aràbics. Publicà diversos estudis sobre numismàtica (Tratado de numismática arábigo-española, 1879, la seva obra fonamental; Monedas árabes de Tortosa, 1881; etc) i nombroses monografies històriques, moltes de les quals aparegudes als “Estudios Críticos de Historia Árabe-española” (1903, 1917), diverses amb interès per la història dels Països Catalans (Conquista de Aragón y Cataluña por los musulmanes, 1880; Noticias acerca de los Banahud, 1881; Rectificación a la historia árabe pirenaica, 1900; Límites probables de la conquista árabe en la cordillera pirenaica, 1906; Narbona, Gerona y Barcelona bajo la dominación musulmana, 1910; Alusiones a campañas de los musulmanes, 1913). El 1882 inicià la publicació de texts bibliogràfics andalusins, en la qual col·laborà més tard Julià Ribera (‘Bibliotheca Arabico-Hispana”, 1882-95).