Llicenciat en Filosofia i Lletres (1948), el 1970 es doctorà en geografia amb El Delta del Llobregat. Gènere i formes de vida dels segles XVI al XX, primera tesi redactada en català del departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. Professionalment es dedicà a l’ensenyament, i en 1950-72 fundà i dirigí l’escola el Liceo Pratense. Des del 1982 fins a la jubilació fou tècnic a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El 1957 fou nomenat alcalde del Prat de Llobregat, però el 1964 fou obligat a dimitir i represaliat per catalanista. Fundà diverses publicacions locals clandestines (Batec, Prat i Delta) i fundà, entre d’altres, les associacions Amics del Prat (1956) i el Centre d’Estudis del Baix Llobregat (1974), que també presidí durant un temps.
Publicà nombrosos estudis d’història local. Destaquen La gent del fang (el Prat: 965-1965) (1966), Proletariat rural al delta del Llobregat al segle XVIII (1969), Com neix un poble (1969), L’Hospitalet del Llobregat (1573-1632) (1970), Modes i formes de vida al delta del Llobregat durant els segles XVI al XX (1971), Les generacions pratenques (1538-1972) (1972), Curs d’introducció a la història de l’Hospitalet (1975), Resum d’Història del Prat (1976), Els pagesos de Provençana (984-1807) (1988), Els santboians de 1490 (1990), Les famílies santboianes (XIV-XIX) (2000) La vida i la mort al delta del Llobregat (2002), El temps dels albats. Contagi i mortalitat al Baix Llobregat (1450-1875) (2001) i Ai, adéu, clara marina! (2002).
El 1995 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Fou membre de la Societat Catalana de Geografia i Història.